cartes de Màrius Torres a Mercè Figueras.

...

"Ha estat la primera vegada que m'he donat tan completament a una amiga. En aquest sentit, tu ets molt més per mi que jo no sóc per tu. No m'agrada fer frases de romanticisme barat, i no et diré pas que estic enamorat de tu. Seria perillós. Però sí que vull confessar-te que tu m'has fet comprendre l'amor.
Al capdavall, amor, simpatia, amistat, no és tot el mateix? Què hi fa que nosaltres no puguem ésser això tan banal, tan de color rosa, que s'acostuma anomenar "enamorats"?

..

L'amor és un sentiment molt pur i molt matisat. Si en tenim una idea falsa és gràcies als tractats de moral, les novel·les i les pel·lícules. Allò que la gent anomena amor, és tan poca cosa! La majoria de la gent és incapaç d'estimar, perquè és incapaç de vèncer el seu egoisme. I s'acontenta d'una caricatura de l'amor...
Jo no hi crec en una usada classificació de l'amor. Amor paternal, amor conjugal, amor diví, patriòtic, etc, etc.
Doncs jo veig igual l'amor. és el mateix sentiment el que, amb diversa intensitat, em lliga a tot el que m'estimo. Ara bé, en cada cas, aquest únic amor pren una coloració diferent... "



I quanta raó tenia Màrius Torres.
I digueu-me qui no aspira a un amor pur, intel·lectual, sense desitjar ni demanar res, només oferir. No caldria rebre, el simple fet d'estimar per estimar, per notar l'amor dintre teu, això hauria de ser-nos suficient. Ni desitg carnal ni físic, ni tant sols que entrés per els ulls. Fora el tòpic romàntic de que per els ulls hi entra l'amor, la bellesa. L'amor es palpa i es sent, amb ulls envenats o a plena llum del dia.
Sense esperar, sense sacrificis, net, pur, blanc.


L'Amor en majúscula.