I diuen que Terrassa no és bonic.
Et deixes endur per les sensacions. l'aire s'omple d'una boirina espessa d'humitat, que t'envolta, la notes, t'acarona. L'aire, més agosarat que mai et refreda, però és una frescor tan agradable...
Després d'una estona de somriures torno a casa pensant que serà de mi demà. Es veu que he de començar a pensar en el meu futur, i jo el veig tant dens com la boira que m'envolta. Cap a on tiro? el camí es bifurca constantment i encara que intenti saltar se m'escapen.
I ara, la carretera s'allunya recta més ràpid del que puc anar jo, ja no la distingeixo del cel, es confon tot i només puc seguir amb la mirada als punts de lluny a l'horitzó. M'encanta. Això és genial.
Segueixo avançant i podria dir que sé cap a on vaig. Però i si m'equivoqués? No és que no vulgui equivocar-me... prefiero vivir con cicatrices que morir entre almohadas, i cada cop ho penso més. Mmmm....... és més agradable pensar que viuré minut a minut els segons que em queden, perquè com m'han dit "vivir es un morir constantemente" i ara ja si que ja m'animo del tot i dic: surt, córre, disfruta, viu, sigues apassionat, sent l'adrenalina, juga, somriu.... siusplau somriu!
no saps com de bé et queda.......
Ara, tornant aquí, sense pensar més en el demà que em mareja, ni tant sols recordar l'ahir perquè encara pot ser trist, continio pensant que falta alguna cosa. Podria ser que sentís que algo està a punt de passar..
No creus en els somnis? En la sensació de saber que això havia de passar, que tu estaves segur que passaria i com reaccionaria aquella persona... això és especial.
I ara, un altre cop, sense perdrem més voldria dir que Benvingut 2011, que maleducada que sóc! Tinc grans plans i objectius per complir aquest any, i les meves 18 primaveres s'acosten.
No sé si tremolar jo o que tremoli el món.
Terrassa, 0:36 a.m.
Continua fent boira, només veig les llums, i m'encanta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada