Another perfect day.

serà per el sol i la temperatura, que ens envolta i ens fa volar una mica més amb els ulls tancats? Serà per les 18 primaveres que m'envolten?
..

Avui, volant entre vehicles pensava que per què estic jo aquí? No crec en el destí, o potser no hi creia fins fa poc. Potser destí no seria la paraula, però d'alguna manera sé que ha d'haver-hi un per què, una resposta. D'alguna forma tot té un sentit, completament sutil que ens acompanya dia a dia.
A mi m'envolta, i em diu a cau d'orella que puc moure'm, arribar on vui, aixecar-me i fer un lloc en aquest caos tant i tant artíficial que s'ha creat en la nostra època.

A tu, amic de petites confidències i molts records; Deixa't endur una mica per el moviment de les coses, oferin-te a tu mateix per poder viure una mica més, tocar una mica més el teu objectiu... No t'espantis si la por se t'enduu una mica, no tinguis por si ara mateix només pots veure pols. Les petites casualitats i accions de la nostra vida ens acaben portant on hem d'anar. I crec que ho veig, que ho tinc clar. Amb totes les ganes de menjar-me el món encara que xoqui uns quants cops...
"de las ostias uno aprende" diuen.
I m'agrada poder quedar-me amb els ulls tancats i pensar que puc triar, que tinc la capacitat de poder ser qui condueixi una mica el meu futur, sempre esperant les sorpreses amb els braços oberts.

I still believe when you say it's another perfect day.


M'agrada poder mirar el futur als ulls i dir "ets meu".