aire, records i buidor.

Quan a vegades tot dona voltes i tu ets l'única "cosa" present que aconsegueix respirar sense oxígen, penses. Penses que no pot ser tant de temps perdut. No, perdut no. Però tens una sensació dintre el cos que no et deixa pensar en res més, que no et deixa correr com voldries, abraçar, esplicar-ho tot. Que irònic, una sensació dic, quan no sento res. Quan la buidor s'ha apoderat de mi, quan fa temps que vaig abandonar l'esperança de tornar a sentir aquella adrenalina pujan-me des dels dits del peu fins a les puntes del cabell, adrenalina que em feia cridar i correr i sentir..com el cor em batega i em reclama atenció. Que irònic, si faig veure que puc amb tot i soc tant petita... petita, i no sé com m'aguantes.

Pero..
hauria de sentir por?
hauria de posar-me nerviosa i dir que joder..que..?
potser hauria d'atrevir-me a deixar-ho enrere i cridar que..que..?
hauria?
espero que no, perquè ni cor ni cervell em reaccionen ja al que jo voldria o faria, els sentiments que potser no tinc i em falten o estan per arribar em dominen, potser només són una mostra del futur que tinc al davant i ja tremolo de pensar-hi. De pensar-hi doncs no hi veig cap prespectiva i són coses que m'espanten com quan m'aixeco passades les 4 plorant sense saber per què, com quan la classe sembla estallar en una guerra i jo no puc ni tan sols mirar-ho ni alterar-me, el fet de no saber per què faig el que faig i soc com se suposa que hauria de ser.. Com quan sens el contacte d'algú que t'oprimeix i que adores però d'altres t'acaricien i.. no saps ni quin prefereixes, estrany i idiota no?
Són coses que m'espanten i em sap greu, voldria poder posseir una d'aquelles màquines que diuen que et torna al passat tal i com el recordes... No penso en cambiar-lo, només en..tornar a viure-ho.. Viure-ho perquè ho enyoro, enyoro a qui sap què pero sentir-ho ja m'està bé. I potser, qui sap.. qui sap que podriem repetir per segona vegada i poder respirar els aires d'un barri d'alcoholics, de poder respirar l'aire de la gespa fresca amb el clor de la piscina i tenir una russa rossa al costat i poguer sentir que en el fons no estic tant sola i que..que el cor pot tornar-me a bategar per fi.