Dos persones. Set pecats.

No sé.
No puc concentrar-me per escriure alguna cosa, per escriure sobre el que penso, i sempre m'havia sigut tant fàcil...
però ara, ara no sé a qui escriure.
Amb la seguretat que mai llegiràs això, deixo passar les cançons mentres penso en el que esta passant.
Que és el que vols demostrar? Et juro (i que lleig és jurar) que no puc entendre-ho.
Les teves paraules corren per la meva oïda, cremen, s'enganxen. Em punxen per dintre, i em tallen una bona estona la respiració. A que estem jugant? Jo intento no escopir aigua pels ulls, tu fas veure que no em veus.
La mà em tremola al agafar la barreta de nicotina, i tu fas veure que no ho veus. Per qué no ho veus? Potser jo intento treure-hi importància mentres tu et poses rímel.
Tinc tantíssimes preguntes que em fan tanta por, i tu tens tant poques respostes per els meus malsons..
Potser el límit el marcava jo, però ja ho dubto.
Les teves paraules em piquen i no em deixen en pau, em desfan per dintre.
Em pregunto si m'ho expliques perquè realment creus que he de saber-ho o per no sentir-te tant sola en aquest món, per poguer compartir un dels molts pecats que ens envolten i que no se't fagi tant pesat. Em pregunto si és per solidaritat o per egoisme. Pretens tacar-me a mi també les nits? Prefereixo pensar que busques una ma on poguer-te agafar algun dia.
No et preocupis, hi serè, de veritat. Jo si.
Però, i mentres tant?
Tinc por, amiga meva. Tinc por. I de tantíssimes coses...
però per un dia em sento orgullosa de mi mateixa.
Del camí que he triat per fer les coses, dels meus límits, de la gent que m'envolta, de qui sóc i de com vui ser, de com no vui ser. Estic orgullosa de poder dir que potser algun dia podré complir els meus somnis, que em sento bé entre les quatre parets de la meva habitació, que somric quan surt el sol i no quan se'n va, que em continua agradant aquella música que em posa l'adrenalina a mil, que tot i que sé que no es bo m'agrada perdre'm entre fum verd.
i tu?
A ulls cecs, i orelles tancades. Què pretens que t'expliqui? Què pretens que t'ensenyi? No em veig capaç de sortir i treure't d’aquí sola. No pots acceptar res del jo et digui, no ho faràs.
Perquè tu ja has decidit per on vols anar.... i jo no sé com aturar-te. I, ho hauria de fer?
La meva part dreta em diu que et deixi fer, ja xocaràs. L'altre plora mentres et veu caure i intenta tibar-te amunt.

Avui és un dia desesperant. Però no d'aquella desesperació que et fa moure, que no et deixa dormir, que t'inquieta, no. Avui és un dia desesperant d'aquells que saps que el pitjor està per venir, ho saps, i no pots ni podràs fer res per evitar-ho. Avui és un dia desesperants d'aquests, i no m'agraden gens.

No agafis carrera.
D’aquí poc s'acabaran els pecats, i ja no tindrem remei.


"I will never let you fall,
I'll stand up with you forever,
I'll be there for you throw it all..."