segon dia, segona fase.

Si havia pensat que podria ser més fàcil no puc sinó assegurar que encara em queda el pitjor.
El pijtor, doncs només estem al segon dia després de l'acció no nombrada i ja caic. Per sentir comentaris inútils, per pensar que podria tornar a enganyar, per fer tant de cas, per veure't lluny i sentir que el que més mal em fa és no sentir les teves paraules dirigides a mi.
Si les ombres em creuen la cara al sentir ràbia i indignar-me amb altres situacions que trobo realment estúpides. Si no em puc creure que sento el que dieu, com si fos fàcil altre cop. Tornar a reviure la mateixa situació de la que he escapat sempre, tornar a donar la cara per coses que ningú la donaria, fugir dels somriures i aparentar-ne un d'enorme a la meva cara. Adonar-te'n que, per l'amor de Deu, tot i que ha passat més d'un any, tothom segueix pensant el mateix, les ferides no obliden. Doncs no són res més que pinzellades de color per semblar una mica més decent, doncs ara i fins d'aqui molt temps no veureu altre cosa. Si no puc fer res més que amagar-me sota una caputxa vermella i deixar que les llàgrimes m'acaricin la cara, en que m'he convertit? Si no puc ni girar-me en quan et noto, si no puc sinó escapar-me de les hores que ens uneixen, si no puc tant sols no deixar de veure't per tot arreu, com una simple llum que puja per el carrer i ja crec veure visions. Si no puc agafar el llapis i un corrent de paraules ja m'omple i van acompanyades del teu nom. Si soc tant il·lusa com amant dels records i em quedo absorta seriosos minuts mirant l'aparell que ens unia en les hores de més distància. Si no puc parar de pensar-te i recordar-te, si no puc parar de contar els segons que queden fins que sigui l'hora en que decideixis tornar-me a deixar compartir paraules furtives amb tu i deixem tots els pensaments en un calaix ben tancats, que només podrem obrir entre els segons 1 i 2 de les 12 en punt de la nit del 27 de cada més.

I és que la segona fase ha començat,
La primera, la perfecta, l'omptimisme, els dies de "si, va bé" "si, estic bé, és suportable"..Els dies? un dia. Se m'han acabat, aquest cop molt ràpids ostia. No sé si riure o plorar.

Benvinguts a la segona fase.
no fa falta explicar-la.