aire, records i buidor.

Quan a vegades tot dona voltes i tu ets l'única "cosa" present que aconsegueix respirar sense oxígen, penses. Penses que no pot ser tant de temps perdut. No, perdut no. Però tens una sensació dintre el cos que no et deixa pensar en res més, que no et deixa correr com voldries, abraçar, esplicar-ho tot. Que irònic, una sensació dic, quan no sento res. Quan la buidor s'ha apoderat de mi, quan fa temps que vaig abandonar l'esperança de tornar a sentir aquella adrenalina pujan-me des dels dits del peu fins a les puntes del cabell, adrenalina que em feia cridar i correr i sentir..com el cor em batega i em reclama atenció. Que irònic, si faig veure que puc amb tot i soc tant petita... petita, i no sé com m'aguantes.

Pero..
hauria de sentir por?
hauria de posar-me nerviosa i dir que joder..que..?
potser hauria d'atrevir-me a deixar-ho enrere i cridar que..que..?
hauria?
espero que no, perquè ni cor ni cervell em reaccionen ja al que jo voldria o faria, els sentiments que potser no tinc i em falten o estan per arribar em dominen, potser només són una mostra del futur que tinc al davant i ja tremolo de pensar-hi. De pensar-hi doncs no hi veig cap prespectiva i són coses que m'espanten com quan m'aixeco passades les 4 plorant sense saber per què, com quan la classe sembla estallar en una guerra i jo no puc ni tan sols mirar-ho ni alterar-me, el fet de no saber per què faig el que faig i soc com se suposa que hauria de ser.. Com quan sens el contacte d'algú que t'oprimeix i que adores però d'altres t'acaricien i.. no saps ni quin prefereixes, estrany i idiota no?
Són coses que m'espanten i em sap greu, voldria poder posseir una d'aquelles màquines que diuen que et torna al passat tal i com el recordes... No penso en cambiar-lo, només en..tornar a viure-ho.. Viure-ho perquè ho enyoro, enyoro a qui sap què pero sentir-ho ja m'està bé. I potser, qui sap.. qui sap que podriem repetir per segona vegada i poder respirar els aires d'un barri d'alcoholics, de poder respirar l'aire de la gespa fresca amb el clor de la piscina i tenir una russa rossa al costat i poguer sentir que en el fons no estic tant sola i que..que el cor pot tornar-me a bategar per fi.

taking back

Tornem enrere.
aquell dia 20 de Setembre, matinada del 21 com em recorden.
tot, tot ho vem deixar allà, records, emocions i possibilitats d'un destí diferent. tot està relacionat a aquella nit, aquella nit que vam decidir ajuntar definitivament les nostres vides, de manera que mai podrem oblidar-nos.
Però vaig tornar enrere.
En una pel·lícula em van descobrir la veritat dien que som totes iguals, que tornem enradere perquè tenim por del futur, tenim por de tirar endavant i de descobrir coses que potser mai haviem ni imaginat.

270707.

mis fibras interiores se remueven al pensar en el transcurso del tiempo que me rodea.
Hace solo un poco más de un año y menos de dos, pero parece que ya hace una eternidad de ese encuentro furtivo en un lugar ciertamente perfecto.
Dia 2, dia 3.. los cuento como si fueran el último estertor de esperanza que me queda al pensar en tí, en esos días que dudo que llegue a olvidar. Ese olor, ese sol, esa piel pálida y esos ojos de color del café.
Jamás llegaré tan a fondo solo con un par de miradas y conectamos, el primer pensamiento y ya era tuya, la primera sonrisa y me derrumbé. Esa canción que hasta parecia que chillaba tu nombre en medio de dos notas re menor, esa cascada de agua que nos besaba la piel sin importarle lo que ibamos búscando, que en el fondo no era nada más que amor entre dos.
No tiemblo, siento.
No siento, te quiero.
Pasan dias y dias y sigo aquí. Puedes decirme estúpida, si ni si quiera recuerdas mi brillo de ojos al pensar en tí, o el temblor de la vez en que me dijiste "¿cómo? ¿así?"
Pasan dias y dias y de olvido muero y a la vez vivo, nostalgia del olor de tu pelo, de las carícias que me debes de tantas promesas de verano.
Pasan dias y dias, y sigo aqui, por tí, nunca creí caer así.. Pero aqui estoy, fui, soy y seré por tí.