Doncs això, que segueixo aquí.
El temps ja no m'acompanya com abans; feixuc i mandrós m'envolta, fins que em donc compte que han passat pràcticament deu mesos en un sol sospir.
La perspectiva des d'aquesta taula i a través de la finestra sembla la mateixa que sempre, però el que canvia és la mirada de dins dels meus ulls; com podria mirar-ho igual si res em dóna les mateixes vibracions des de que vaig començar a volar?
A vegades em sento perduda, donant voltes en un camí d'aigua tant transparent que no sé si potser és el cel. Però no em fa por. Potser perdo una mica el camí, però sé el final. Bé, potser més que saber hauria de dir que el vull saber. Vull aquest final que he ideat, i la veritat és que no el penso deixar escapar.
Un any fora de casa? Des dels catorze que espero sortir fora del niu amb una excusa plausible, caminar i viure per mi mateixa, el primer tastet de llibertat que se'm permet.
Ciutat i llengues (des)conegudes, com si ho hagués somiat. Esta bé que m'aterroritza pensar que potser no ho viuré com ho hagués viscut en un altre lloc, que la paraula "sola" no agafa tot el seu ple sentit, que algunes mans m'acompanyaran si o si. Però tal i com ha sortit dels llabis d'una (b)vella amiga, el que se m'ha presentat és simplement una oportunitat de viure encara més i millor allò que hagués experimentat igualment.
Nou país, nova casa, nova llengua, noves cares, noves amistats... i uns ulls coneguts que realment vull que m'acompanyin en qualsevol nova aventura que se'm presenti (i quins ullets!)
La calma ara forma part de mi, deixant els dies foscos d'antany i les tardes grises que em cobrien de fred.
Em sento acompanyada encara que al costat del meu cos no hi dormi ningú, des de la distància sento una escalfor que em cobreix, i dins la mateixa ciutat tinc confiances personificades en rostres d'amistats que no desapareixeran ni en deu anys d'absència física.
Bé, segueixo aquí encara.
Però sobretot seguiré aquí tot i en la distància, cada dia, i per sempre més.
I podria dir que només per vosaltres, els meus millors somriures còmplices.
http://www.youtube.com/watch?v=xJIO1D1tyOY
