Pursuit of hapiness

Clar, realment és això.

Diuen que ens passem la vida buscant la felicitat, diuen que hem de trobar-la. Hi ha persones que es passen la vida en busca de la felicitat, quan resulta que algun cop va estar al seu costat i amb les presses no la van ni saludar. 

"Abans de morir, vui viure". És clar. No penso malgastar els pocs segons que em passo en vida buscant quelcom que ja he trobat, quelcom que m'omple:

Llevar-me i anar adormida a la uni, escoltant la meva música, veure'ls i fer un piti amb ells entre cafés de cinquanta cèntims. Anar a les classes i veure com està el món, com puc interpretar-lo. 

Tren del migdia i cap a casa, que aquesta tarda potser veuré els meus somriures, la meva felicitat. Potser aniré a veure com assajen l'obra de teatre un grup de persones que donen molt més del que reben, potser aniré a repassar materia de segon d'ESO en un intent d'ajudar algú. 

Més tard, qui sap si estudiaré, qui sap si em perdré entre converses i una mica de fum verd, qui sap si aniré a buscar la meva millor hiperactivitat (l'haurieu de veure! té un somriure que il·lumina el món, potser per això no me'n puc desenganxar...)

Cap al vespre, et retrobaré. Sé que continuaràs estant a 1100 km, però per un moment et sentiré molt i molt a prop, casi com si estiguessis a punt d'abraçar-me, i moriré d'amor i felicitat. Parlarem, parlarem i tornarem a dir-nos bona nit amb els ulls il·luminats, sabent que demà és un dia menys en el compte enrere. 

Però..

Que tot això m'omple, però no em sentiré mai tant completa fins que no torni a posar els peus en aquell tros de terra que em té captivada, enamorada, presa. Fins que no torni a sentir la teva pell, fins que no torni a veure aquells somriures i la sensació d'estar "a casa", a casa de veritat. 

Potser la meva felicitat està una mica allunyada de mi, la meva mitja part. Però no oblidaré el que m'omple d'aquí. 

Pursuit of hapiness si, però no seré infeliç en l'intent. Com he dit, abans de morir vui viure aquesta vida tant i tant curta que tenim per endavant, perquè per molt que diguin que la vida és molt llarga... se'm passa en un segon si penso que voldria exprimir cada segon al vostre (teu) costat. 

I encara que sigui l'afirmació que més por m'ha fet en tota la meva vida, i que sigui la decisió més forta que he pres mai, tinc clar quins ulls vull veure a partir d'ara i per sempre, ja sigui a distancia com al meu costat al llevar-me. 

"You and I, we can be alright... just hold on what we know is truth."