‎"La utopía está en el horizonte. Me acerco dos pasos, ella se aleja dos pasos. Camino diez pasos y el horizonte se desplaza diez pasos más allá. Por mucho que camine, nunca la alcanzaré. Entonces, ¿para qué sirve la utopía? Para eso: sirve para caminar."
Eduardo Galeano

divendres, 10 de febrer del 2012

there's a place where everyone can be happy

Clar que no es pot tenir tot, no ho desitjo tot ni molt menys, quin pensament més egoista! Em conformo amb els somriures dels que m'envolten, amb que de tant en tant pensin en mi i em vulguin veure, em conformo amb els petits detalls que a vegades sorgeixen del no-res.
Com per exemple, despertar-se i escoltar una cançó nova que et fa somriure molt i molt.
Anar a dormir amb un missatge i despertar-se amb un altre, un altre somriure !
Passar el dissabte embolicant nens perquè puguin fer-se la disfressa i pintin guai la sala, molts molts somriures!
conduir la moto de nit, amb el fred, la boira, les llums.. un somriure furtiu.

Arribar a casa i que la mama t'abrassi perquè fa dies que no et veu, i que ho fagi amb un somriure enorme ple d'amor.
Com estar els nou junts i que les converses flueixin, i aquí no són somriures, són riures de veritat, dels que fan mal a la panxa i al cor de tanta felicitat.
Somriure causat per el fum verd, agradable i suau, que t'acompanya amb els pensaments.
Somriures reals entre persones que casi no es coneixen però que saben que ja tenen un lligam força fort, que encara els queda molt per compartir, molts dies i encara més nits, somriures en mig de la natura, en mig d'una classe. Somriures reals.
Somriure de veure aquelles personetes que t'omplen dia a dia, les que porten des dels 4 anys amb tu, les que vas conèixer fa dos mesos.
Somriure d'admirar el món i les grans persones que l'omplen, tot i que a vegades em fagin posar força trista.


Clar que no ho vui tot, no ho necessito tot.
Només aquests somriures que apareixen sense voler, que m'omplen per dins i em fan sentir realment feliç. Només vui poder comprartir-los amb algú, vui poder fer somriure a algú com em fan somriure a mi.


"sense somriures, la vida seria en blanc i negre"