y si, puede que sea ya de madrugada, y yo esté aquí escribiendo mientras escucho todo ese tipo de canciones tristes que me traen algún que otro recuerdo de tí..
Puede, que de una manera u otra, esté intentando sacar todo lo que queda de mí para mostrártelo, solo a tí, porqué solo es tuyo.
y esta vez... lo haré diferente. Escric:
Escric per tu, que ho has sigut tot i ho seràs durant tant de temps.. Sé que no llençarem cap record junts, que no oblidaré ni una paraula teva, ni una de les teves mirades, i que aixecaré el cap contenta de veure com has crescut.. No oblidaré, ni tu tampoc, perquè ens serà impossible.
No penso, no puc, separar-me de tu, ho sento.
Necessito només que el cel, el vent, la passió i tu entengueu que això és part de mi, que sempre em passarà, per molt putada que sigui.
Necessito continuar somiant amb els estels que ens envoltaven de nit, quan dormiem estirats al meu llit, i sé que en aquell moment somiàvem junts.
Només creu en qui ets, siusplau. Creu en el que t'has convertit, en tots els somriures que vius dia a dia, en tots els que t'acompanyen. Siusplau, creu en el que dius i en el que sents per sobre de tot. Creu-me quan et dic, que estic terriblement orgullosa de tu, quan et dic amb el cor a la mà que gràcies per tot aquest temps, que ningú ho havia aconseguit, que ho donava per perdut. Creu en que el sol tornarà a sortir demà, que ens tornarem a agafar de la mà, que tornarem a riure amb complicitat. Creu-me si et dic que tot i això, no et penso deixar escapar.
Ets la millor persona amb la que m'he pogut trobar, el millor amic que he necessitat, el millor amant, la millor ànima. El millor regal d'un any que havia començat difícil, i ha acabat sent genial..
Escribo sintiendo todo esto dentro de mi, la música vuelve a acelerar en este momento, pero, oh no! vuelven las canciones tristes de los dias nublados. La diferencia es que estamos en verano y el sol va a brillar más que nunca, y vamos a estar ahí. Sentiremos como avanza el tiempo entre tanta arena y puede que por una vez lloremos cogidos de la mano pero oh porfavor.. lo siento, soy una moñas que no deja de derramar lágrimas pero es que esto parece ser tan duro para tí y para mí... que cabezota soy cuando me empeño..
come what may, carinyo.
ho vaig dir, i ets amb l'única persona que ho sento de veritat.
ho vaig dir, ho dic, ho confirmo, t'ho asseguro..
sempre, i passi el que passi.. per sobre de tot.
mai deixaré de donar-te la mà.
un gràcies dels de veritat, dels purs.
no sé que hagués fet sense tu.
jg.
