tenia pensat en escriure algun dels textos que tinc guardats per les hores mortes que passo sovint. Però potser perquè la necessitat d'explicar amb paraules escrites els meus pensaments continua superant-me, he pensat que avui no.
Avui no, perquè no és dia de pensar, de recordar, d'observar. Avui ha sigut, i serà un dia de callar, dir el que no sents i no volar molt amunt.
Sabeu? si, segur que si, que hi ha dies en que és millor deixar apart els sentiments, l'orgull i tota classe de sensacions que ens recorren el cos sovint, simplement per deixar una mica més de llibertat a la vida.
I és ara, quan ja tinc la música al màxim i els dits corren a tota velocitat per el teclat, quan puc sentir que soc qui soc, que soc com vui, sense límits. Podriem dir que sovint la imatge que em reflecteix el vidre no soc la que acostumo a ensenyar.. A vegades mespanto al pensar com puc arribar a canviar segons la gent, el moment, els sentiments..Perquè és i continua sent un dia de callar, de dir el que no sents i no volar molt amunt.
bona nit,
Gala.
